REFLEXIONS

Recuperem lectures passades i ens adrecem a un llibre que ja té uns anys, però que ara és més vigent que mai, "Elogi de l'educació lenta" de Joan Domenech Francesch, llibre que ens apropa a la idea de replantejar-nos la realitat a les nostres aules i, com no, a qüestionar-nos el ritme al que ens veiem empesos fruit d'aquesta crisi a la que ens veiem abocats. Som del parer  de què hem d'aprendre de tot allò que estem vivint.

"Ara, més que en cap altre època de la nostra història, sabem que no podem saber de tot i que tenim tota la vida per aprendre-ho".

"L'escola de la lentitud és l'ecola que dóna importància als aprenentatges fets en profunditat".

Reivindiquem la creativitat, l'observació, el plaer de la manipulació, la contemplació, l'error com eina d'aprenentage...

La realitat ens ha empès a reduir la velocitat, analitzem quins beneficis ens aporta.

Fer un elogi de l'educació lenta té més sentit avui que mai, ja que representa l'elogi d'un model educatiu entès com a peça clau en el procés d'humanització de la societat.

OBRIM BÉ ELS NOSTRES ULLS I CONNECTEM AMB EL NOSTRE COR... escoltem música a través dels sentits, contemplem un quadre o un paisatge, gaudim dels colors de la nova primavera i com diu el post anterior:

"OLOREM LA PLUJA"

Investigant les possibilitats de qualsevol material. 

Trobant noves superfícies a on pintar i compartint la diversió 

Fabricació d’aigua amb olor de la menta acabada de collir del pati.