Una tarda del mes de Març, de sobte el cel es posa negre i comença a ploure ben fort. Els nens encuriosits pregunten... Podem sortir?. Ells sols organitzen les cadires. .- Aneu amb compte no us poseu a la part molla!.- diu una veu d’adult. Ells ja ho saben.
Asseguts deixen passar una bona estona. Veuen les gotes caure i anar formant lentament tolls d’aigua. Escolten els sons de la tempesta i oloren l’olor de la terra molla.
Al mateix temps van parlant. Entre ells es fan preguntes i es contesten: .- les gotes fan bombolles quan cauen!.-
Caram, quina experiència veure com plou.
L’equip d’infantil
Fa uns dies va ploure i Guiem va dir:
ResponderEliminar_Sortim a mirar sa pluja?
Estem parlant d'aquesta entrada amb l'Alex Pulido. Quan plou, el que més ens agrada és escoltar els trons de lluny. Si a més és de nit i es veuen els llamps, encara millor. No ens fa por la pluja ni la tempesta.
ResponderEliminar